Dissabte 10 de juliol a les 12 iniciem la pujada per la Vall de Bujaruelo camí del refugi de Serradets. Ens esperen 1200 m de desnivell. Al cap de ½ hora a la Montse se li obre la sola d’una bota, ja eren velletes pobres, i s’ha de calçar les botes rígides que porta a la motxilla. N’hi ha més… més endavant al Pep també se li comença a desenganxar una sola, l’intenta arreglar amb una brida però resulta inútil, les Tecnica seminoves al carall; sort que en Ferran li deixa les seves esportives però de número més petit... La pujada al coll de Serradets, ja tot amb neu, ens obliga a superar una petita dificultat al pas de la cascada amb neu fonent-se. Arribats al coll vistes espectaculars al circ de Gavarnie i al refugi, al qual arribem en poca estona. Cal dir que allà fem la nostra manifestació amb una estelada que porta la Mercè... ja que no podem ser a Barcelona. Diumenge ens llevem a les 7 i després d’esmorzar enfilem cap a la Bretxa de Roland animats pel dia assoleiat. Seguim remuntant direcció NO, flanquegem una roca anomenada el Dit i després passem per una aresta de neu on s’ha de posar atenció a no caure. S’acaba la neu i la pujada final fins el cim (3.144 m), ho celebrem amb en Joan que es el seu primer tres mil. Camí de tornada al refu ens trobem el Vene i la Montse que sabien de la nostra sortida. Al refu reposem i mengem una mica. Arriben nuvolades amenaçadores i al marxar es posa a ploure... aigua i pedregada alternant-se fins gairebé San Nicolàs.